Dissabte passat vaig participar a la jornada d'activistes online d'Esquerra
Republicana, on vaig parlar sobre noves tendències en comunicació
política online, al costat de Pau Canaleta, Albert Medrán i Saül Gordillo. Abans, havien parlat Ernest Benach i Genís Roca.
Em
permeto fer un petit resum (només tenia 7 minuts), on vaig intentar
aportar les que al meu entendre estan sent les tendències en la
comunicació política online en l'actualitat:
1. Engagement. No
importa tant el nombre de seguidors (que també), com el nombre dels
seguidors que difonen els continguts del partit o del candidat. Aquest
engagement o compromís s'aconsegueix creant un clima de confiança, a
través del diàleg; però sobretot a través dels bons continguts:
innovadors, divertits, creatius i originals.
2. Continguts.
Importància de la imatge per ser compartida, millor que una frase en
xarxes socials. També del vídeo (emocional, amb relat, creatiu…) i de
les infografies, que mostren ràpidament un missatge.
3.
Crowdsourcing. Estar atent a les idees i a la creativitat dels
activistes, per ser utilitzats pel propi partit. Els activistes no han de ser només un exèrcit de retuitejadors (encara que sigui necessari també),
cal tenir-los en compte i aprofitar el seu talent i creativitat.
4.
Campanya permanent. Sovint, quan s'acaba una campanya els partits
s'obliden dels activistes. No cal fer-ho, cal seguir parlant amb ells,
demanant-los accions, mantenir-los units i en una comunitat afí. Alguns
exemples.
5. Activitats. Qualsevol simpatitzant d'un partit ha de
poder saber ràpidament què està fent el partit al territori, i què pot
fer per ajudar. És una forma ràpida d'aconseguir aglutinar als
activistes actuals i d'aconseguir nous voluntaris. En la meva exposició
vaig parlar de la campanya a les primàries de l'alcaldia de Los Angeles
d'Eric Garcetti.
6. Implicació. Els activistes han de sentir-se
escoltats i ser importants en qualsevol campanya, i hi ha bons exemples de què poden fer pel partit.
7. Visibilitat al carrer. Es poden
organitzar online, però la visibilitat ha de ser també al carrer. Cara a
cara amb els ciutadans i cara a cara entre els propis activistes,
perquè reforcin el seu sentiment de comunitat. Mostrar itineraris de
campanya o accions específiques és una bona opció.
8.
Gamificació. A través de fer coses divertides, interessants i/o
competitives s'obté més participació, i es dóna a conèixer millor el
missatge del partit. Un bon exemple és el de la campanya del Green Party
de Nova Zelanda, amb una web perquè qualsevol pogués pujar una foto del
seu lloc favorit del país (recordant la idea del partit de lluitar a
favor del patrimoni). Un altre exemple és puntuar als activistes i
mostrar-los en un rànquing, amb premis per als que més participin o
difonguin els continguts del partit.
9. Segmentació. La cerca de
dades per segmentar millor és una constant en l'actualitat, i ha de ser
un dels objectius del partit. A més, l'activisme tendeix a ser el més
local possible, amb veïns intentant convèncer a altres veïns, amb la
capacitat d'entendre els seus problemes.
En resum, no es tracta
d'aconseguir un gran exèrcit d'activistes que actuïn al uníson
replicant a les seves xarxes continguts o argumentari del partit (o
almenys, no sempre). Es tracta de dotar-los d'armes perquè actuïn també
pel seu compte, que aconsegueixin millorar les relacions i les
aliances, creant un boca-orella sobre les seves propostes, que siguin
creatius i se sentin escoltats i útils per al partit.
Gràcies a l'organització per convidar-me. Va haver-hi més de 1000 tuits, pel que podeu llegir el resum en Storify de la jornada, realitzat per Jordi Regincós-Isern.