Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

El referèndum escocès



Divendres passat va tenir lloc un nou Beers&Politics, on vam comptar amb la participació d'Ivan Serrano (@aubachs), Doctor en Ciència Política per la Universitat Pompeu Fabra i que treballa com a investigador post-doctoral a la UOC.

Us deixo un petit resum de la seva xerrada:
El referèndum escocès
L'acord entre els governs de Londres i Edimburg contempla que la llei de referèndum serà aprovada pel parlament escocès. Formalment, el parlament britànic delegarà la competència 'reservada' sobre els afers de la Unió.
Es tracta doncs d'una mena de 'cessió' de la competència per poder celebrar un referèndum sobre aquesta qüestió. La llei escocesa podrà determinar els aspectes formals del referèndum com l'edat de participació (possiblement a partir dels 16 anys) i la pregunta, que serà sotmesa a l'avaluació de la Comissió Electoral per determinar que sigui clara i el més neutral possible.
Es pot dir que ha estat un acord de compromís amb cessió per part de les dues parts: la data de la tardor del 2014 que pretenia el govern escocès, una sola pregunta que era l'opció preferida del govern britànic, etc.
Una de les qüestions sobre una Escòcia independent és el seu estatus en relació a la UE. En gran mesura això és una qüestió política més que no pas estrictament jurídica, i un dels aspectes claus és si la celebració d'un referèndum i el possible vot favorable a la independència es realitza a través d'un procés negociat amb l'estat com serà el cas escocès.
L'èxit del SNP: més enllà de la identitat

L'èxit electoral del SNP cal buscar-lo en la combinació de tres idees clau sobre les quals ha fonamentat la seva activitat al capdavant del govern; democràcia entesa com el dret dels escocesos a decidir sobre el seu futur polític, benestar amb l'èmfasi en la defensa del model social, i bon govern amb una gestió professional i transparent dels afers públics i dels plantejaments polítics.
L'estratègia del nacionalisme escocès ens remet a un model de partit i d'acció política 'integrativa', en el sentit que intenta promoure el seu programa polític, convèncer i fer que els ciutadans vagin acostant-se i recolzant els seus posicionaments, en comptes d'apostar per un model 'representatiu' on és el partit qui intenta acostar-se als posicionaments mitjans de l'electorat.
La importància d'aquesta estratègia general del partit rau sobretot en el fet que, segons les enquestes, el suport a la independència no és majoritari entre els escocesos, especialment quan s'incorpora alguna opció intermèdia entre el model actual i l'estat independent. La coherència del partit en aquest sentit dóna lloc, però, a una valoració positiva per part dels electors recolzant la idea que Escòcia té dret a decidir el seu futur polític, i que eventualment pot fer optar per la independència a una majoria d'escocesos.
Així, l'acció de govern no ha girat només al voltant d'aquest eix, sinó que el SNP ha optat en bona part per presentar-se com un bon gestor públic posant l'accent en polítiques de benestar que poden fer arribar el seu missatge més enllà de l'apel·lació a la identitat nacional com a fonament del suport a la independència.
La campanya independentista d'Alex Salmond ha seguit fil per randa aquesta aproximació, argumentant en termes més econòmics i de benestar que no pas identitaris. Aquest context és important per entendre els tempos amb què el govern escocès ha plantejat la celebració del referèndum per tal que la campanya pugui tenir fer incrementar el suport a la independència. Entre alguns arguments, hi ha també les queixes escoceses pel seu dèficit fiscal, que és del 0,6%.

 

0 Comments:

Post a Comment




RSS Blogger