La invitació a blocaires a esdeveniments polítics: congressos, mitings, actes de campanya... no és quelcom nou. Aquestes invitacions es van començar a donar, com no podia ser de cap altra manera, amb el mateix apogeu dels blocs. Les organitzacions entenen cada vegada més el poder dels blocs, twitter o facebook en la percepció de la seva imatge en la societat, i en la capacitat de viralidad del que moltes d'aquestes persones diuen. El 2005, Garrett Graff va ser el primer blogger que va poder accedir a una roda de premsa de la Casa Blanca. Una mica després, el 2006, George Bush ja va convidar altres bloggers a l'acte de la firma d'una llei sobre transparència que alguns congressistes demòcrates també van recolzar (Obama va ser un dels capitosts).
Des de llavors, les invitacions a blocaires a actes polítics no podem dir que sigui alguna cosa que es fa molt, però sí que cada vegada té major interès per a les organitzacions polítiques, com es va demostrar a la campanya francesa de 2007 (per part de Ségoléne Royal i de Nicolas Sarkozy) o durant la campanya nord-americana de 2008, per citar sol els majors exemples.

Durant la campanya catalana, la majoria de partits han convidat blocaires o twittaires als seus actes més importants, a través del correu electrònic o a través de missatges personals a Facebook. I és que la comunicació, quan és en persona, cara a cara, té un valor molt més important que la comunicació només online. Aquesta proximitat genera més confiança, més interactivitat i, segurament, menys crítiques en el futur al partit.

El segle IV AC Aristòtil va definir a l'home com un zoonpolitikon, és a dir com un animal social. És a través de les relacions personals que es creen vincles, diàlegs. La comunicació és la base de tota interacció social, i com a tal, és el principi bàsic -l'essència-, de la societat. Convidar gent que és llegida, que pot oferir altres perspectives allunyades de la premsa, i que pot influir, és una bona idea per generar més (bona) visibilitat en els actes dels partits polítics. En un acte amb convidats "de fora", no es pot mesurar l'èxit per les persones que han parlat d'un acte, sinó per la relació que es pot establir en el futur amb aquestes persones, de simpatia, de vot, d'activista, o senzillament de respecte i de menys atacs.

En aquesta campanya, un interessant exemple d'invitació l'ha realitzat el PSC, per al seu acte de final de campanya al palau Sant Jordi, del proper dijous 25 de novembre. Les seves invitacions han estat a 30 blocaires, twittaires, opinadores o assessors que han estat seguint online la campanya, i que han considerat destacats, de totes les ideologies i formacions polítiques.

Cada una d'aquestes persones ha rebut en mà un gran sobre amb el logo del PSC. En el seu interior: una samarreta del grup d'activistes 2.0 del partit, una acreditació amb el seu nom escrit a mà (darrere hi ha totes les url del PSC a la xarxa), i un foli amb un codi QR que en visualitzar-lo al mòbil et convida a assistir a l'acte final. Firmat personalment per Jordina Freixenet, màxima responsable del PSC en Acció Política a la xarxa i actualment directora de la "Campanya 2.0" per a les eleccions al Parlament de Catalunya.

És una iniciativa simpàtica, original i, sobretot, personalitzada per a qui la rep, i que augmenta el vincle amb el partit, s'assisteixi o no a l'acte.